Viure perillosament Vol. 03

A la meva vida sempre hi ha hagut moments de rebel·lia. Un d’ells, per varis motius i no el primer (tampoc el darrer) fou, des que vaig poder fer-ho (és a dir, després dels canvis hormonals de la pubertat), deixar-me barba. Després d’alguna que altra discussió primerenca amb els pares i decepció controvertida amb la bona de l’àvia, em donaren per impossible, sobretot en la meva etapa post-Belles Arts. En aquells primers moments de canvi d’aspecte físic em titllaren de rodamón (de fet no feien servir aquest vocable políticament correcte), de mariner dipsòman (tampoc usaven aquest suau terme) o de nàufrag... De fet, com que llavors tot em relliscava, m’era ben bé igual... Temps després però, dur barba significà que estava sense parella estable, així que les que coneixien el meu codi (i les que no també) em seduïen sense pietat ni massa problemes; era un home fàcil, què hi farem...

Ara, ja madur (ehem) i amb parella estable (i que duri!), dur barba només significa que és l’època de l’any que comprèn d’octubre a abril (ambdós inclosos). Aquest hivern, però, després de passar tanta calor i davant les esgarrifoses notícies sobre el canvi climàtic i l’inevitable augment de les temperatures futures, havia començat a plantejar-me que l’any vinent no seguiria amb aquesta tradició de quasi un decenni. Quan ja m’havia pràcticament convençut, quina no ha estat la meva sorpresa al veure el gran manifest (i no pas precisament groc) dels barbuts de la web! Per aquells que desconeixeu de què estic parlant, aquí el reprodueixo:

When you've been wearing beard for a while, the day that you finally shave it off everybody goes like "dude, you really look better, you seem younger". That's why beards are cool. That's why we all should wear beards. Because, these days, to commit oneself to such an act whose consequences directly lead you to diminish your beauty and your so called youth is brave, really brave. And the world needs brave people. People capable of believing in their ideals, or their beards, despite everybody's opinions. Despite of the fact that everybody's opinions are similar. Despite. To this point, it's quite obvious that these words are not meant to be just a hair thing. It's a proven fact that women do exist, and that hair doesn't grow in their faces. But that's not the point. The point is that they, women, certainly do have ideals. Opinions. Beliefs that shouldn't be shaven. Because they're the reason why you think for yourself. The reason why you're unique. Because they are, after all, what you are. For that, and for the fact that it makes you look interesting, wear beard (traducció a sota de tot).

Després d’això, deia, l’any vinent, malgrat la calorada que tornarà a fer (i a diferència d’aquells primerencs moments de protesta post-adolescent), seguiré amb la tradició de deixar-me barba altre vegada quan estigui acabant el mes d’octubre...

(Quan has dut barba durant un temps, el dia que decideixes afaitar-te tothom et diu “tiu, de veritat, estàs molt millor, sembles més jove”. Per això molen les barbes. Per això s’ha de dur barba. Perquè en els temps que corren, cometre voluntàriament un acte la conseqüència directa del qual és delmar la teva bellesa i la teva aparent joventut és valent, molt valent. I el món necessita de gent valenta. Gent capaç de creure en els seus ideals, o en la seva barba, malgrat les opinions dels demés. Malgrat que les opinions de tot el món siguin les mateixes. Malgrat això. Arribats a aquest punt és evident que aquestes paraules no pretenen quedar-se només en l’àmbit capil·lar- és un fet cert que existeixen les dones, i que a elles no els creix pèl a la cara (excepte rares excepcions). Això és el que menys importa. Perquè les dones sí tenen ideals. Opinions. Principis que no han de ser afaitats. Perquè et permeten pensar per tu mateix. Perquè et fan ser únic. Perquè són, al capdavall, tot el què tu ets. Per això, i perquè et fa semblar interessant, duu barba. Wear beard).